divendres, 30 de gener del 2009

MI ESCALERA DE VALORS.













*PARA VIVIR MEJOR USAR EL AFECTO COMO EL PRIMER VALOR.*

dissabte, 24 de gener del 2009

EL REI....

....DE LA CASA.

divendres, 23 de gener del 2009

PERSONAS...


Miro ahora a mi alrededor veo miles de vidas que no se como son cada uno su historia cada uno su Rol SOMOS SOLO PERSONAS!! Unos que viven mejor porque usan el afecto como el primer valor otros que andan a golpes con su corazon y no cuidan su vida!! Solo quiero regalar un trozito de mi verdad solo quiere entregar todo lo que he pasado lo que llevo guadado en mi!! SOMOS UN TROZO DE VIDA LA PARTE MAS VIVA DEL GRAN UNIVERSO Y TAMBIEN LO PEOR VIRTUD Y CAIDA VERDAD Y MENTIRA CONPACIDAD DE DAR AMOR ESO ES LO QUE QUEDARA Somos un trozo de amor como un saco de llanto de risa y temor somos muchas peliculas distingo guion somos dolo personas!! Unos que quieren ser dios otros viven contentos siendo lo que son otros luchan su trozo otros lloran su horror que somos solo personas Solo quiero regalar un trozito de mi verdad solo quiere entregar todo lo que he pasado lo que llevo guadado en mi!! SOMOS UN TROZO DE VIDA LA PARTE MAS VIVA DEL GRAN UNIVERSO Y TAMBIEN LO PEOR VIRTUD Y CAIDA VERDAD Y MENTIRA CONPACIDAD DE DAR AMOR ESO ES LO QUE QUEDARA!!

....PURA REALIDAD.

dimecres, 21 de gener del 2009

VIURE PER RES....


He après que ningú
no és perfecte...

fins que t'enamores.

He après que la
vida es dura...

però jo ho sóc més!

He après que les
oportunitats no es perden mai...

les que tu deixes escapar

les aprofita un altre.

He après que quan sembres
rancúnia i amargura...

la felicitat se'n va a

un altre lloc.

He après que hauria d'utilitzar

sempre bones paraules...

perquè demà potser
me les hauré d'empassar.

He après que un somriure

és un mètode econòmic...

per millorar el teu aspecte.

He après que no
puc escollir com em sento...

però sempre hi puc fer
alguna cosa.

He après que quan el teu nadó

t'agafa el dit amb la seva maneta...

et té enganxat a la vida.

He après que tots volen

viure al cim de la muntanya...

però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges.

He après que cal
gaudir del viatge…

i no pensar només en la
meta.

He après que és millor donar consells

només en dues circumstàncies…

quan són demanats i
quan en depèn la vida.

He après que com
menys temps malgasto...

més coses faig.

O... MORIR PER ALGUNA COSA.

dilluns, 19 de gener del 2009

PELS CANVIS....


....QUE SEMPRE VOLEM, PERÒ QUAN ARRIBEN ENS SORPRENEM.

dijous, 15 de gener del 2009

ELS DIMARTS AMB MORRIE....

...."Un mestre tendeix a l'eternitat; no pot dir mai quan s'aturarà la seva influència". Henry Adams


EL CINQUÈ DIMARTS
Parlem de la família

-Crec , a la llum del que hem estat parlant aquestes setmanes, que la família és més important del que creia-vadir.
"El fet és que no hi ha cap fundació, cap terreny segur per la gent d'avui en dia com l afamília.
M'ha esdevingut del tot clar d'ençà de la malatia. Si no tens el suport i l'afecte i el compromís que pots tenir d'una família, no et queda gran cosa. L'amor té una importància suprema. Com va dir el nostre gran poeta Auden, " Estima els altres o mor".

És tant cert...Sense amor, som ocells amb ales trencades.
Saps que després no marxarà i que saps que té un ull posat en tu i que et vigila sempre.

Aixó és part del que representa la família, no és només l'amor que reps, és també la seguretat que hi ha algú que et protegeix. (Seguretat espiritual): la convicció que la teva família serà allà, vigilant, per tu. No hi ha cap altra cosa que et pugui procupar aixó. Els diners, no. La fama, tampoc. Ni la feina.

"Ell havia educat els seus fills perquè fossin carinyosos i atens i, igual que Morrie, no es mostraven tímids a l'hora de demostrar les seves emocions. Si ell ho hagés volgut, haurien deixat de banda les seves ocupacions per estar amb els seu pare cada minut dels seus mesos finals. Però això no és el que volia.

-No atureu les vostres vides- els va dir-.Si no, aquesta malatia ens arruïnarà a tots en comptes d'arruïnar una sola persona.

dimecres, 14 de gener del 2009

LES PARAULES....












.... MOLTES VEGADES SOBREN.

dilluns, 12 de gener del 2009

CONTINUARÁ....


“Sólo hay dos finales posibles para un traficante de drogas, la cárcel o una bala en la cabeza. Así son las cosas en este negocio. Pero a veces hay otro final…Hace muchos años la gente dejó de llamarme Rafael para llamarme el Duque. Pronunciaban mi nombre con miedo y respeto, y eso era lo que yo había buscado durante muchos años…Y sin embargo me di cuenta de que todo era una mentira. En mi caso podéis pensar que la suerte fue que esa bala no me partiera el corazón. Pero estáis equivocados, mi suerte fue encontrar el amor verdadero donde menos lo esperaba….Ahora el Duque ha muerto y vuelvo a ser otra vez RAFAEL”.

diumenge, 11 de gener del 2009

NEU....

....QUE ENGALANA EL POBLE.

divendres, 9 de gener del 2009

EL ADIÓS....


No siento dolor, tampoco rabia ni odio ni resentimiento. Es curioso porque esos tres sentimientos que me han acompañado desde que era un niño engendrados por las palizas de mi padre, la indiferencia de mi madre.

Borré de mi interior cualquier rastro de humanidad, me convertí en una fiera, perseguí con ansia el poder y recorrí de su mano un camino de muerte y sufrimiento. Los hombres me temían, las mujeres se metían entre las sábanas de mi cama.

Poder, riqueza, fama. Conseguí todo lo que había deseado y sin embargo me sentía muerto. Sí, estaba muerto. Para darme cuenta bastó sólo una mirada, una mirada que giró mi vida 180 grados. Ella me miró de una forma diferente, vio que dentro de la fiera todavía existía un poquito de humanidad. Ella me trajo de nuevo a la vida, me dio el cariño que siempre había necesitado, fue mi razón para sobrevivir, para dejarlo todo atrás, empezar de nuevo.

Me arrepiento de muchas cosas, pero no cambiaría por nada del mundo un último amanecer al lado de ella.

Si este es el precio que debo de pagar por haberla amado, no hay nada en toda mi vida que me haya salido más barato.

No siento dolor, sólo quiero quedarme así para siempre, en los brazos de CATALINA.

dimecres, 7 de gener del 2009

ELS DIMARTS AMB MORRIE.

EL PRIMER DIMARTS
Parlem del Món

"El més important de la vida és deixar sortir l'amor i saber deixar-lo entrar"

-Deixar-lo entrar. Creiem que no mereixem l'amor, creiem que si el deixem entrar ens tornarem tous. Però un savi que es deia Levine ho va dir amb les paraules justes. Va dir: <<>>.

EL SEGON DIMARTS
Parlem de sentir llàstima d'un mateix

-
Em lemento pel que he perdut. Em lemento per la manera lenta, insidiosa de la meva mort. Però després deixo de fer-ho.
Em consentro en totes les coses bones que encara conservo de la vida.


EL TERCER DIMARTS
Parlem de la recança

-
Vull explicar-te coses sobre la meva vida. Te les vull explicar a tu abans no pugui explicar res de res.

Mitch:
¿Què hauria fet jo el seu lloc?
¿M'hauria consumit en pensaments tristos per el que havia deixat escapar?
¿ Hauria enyorat els secrets que hauria mantingut amagats?

-La cultura no t'encoratja a pensar en aquestes coses quan estàs a punt de morir. Estem tant atrapats en el nostre món egoista, en la carrera, en la família, en fer prou diners, en obtenir una hipoteca, comprar un cotxe nou, tornar a col·locar el radiador espatllat- ens veiem compromesos amb trilions de petits actes que només ens permetem anar tirant.


EL QUART DIMARTS
Parlem de la mort

-Tothom sap que morirà però ningú s'ho vol creure....




dilluns, 5 de gener del 2009

UNA VELITA....













...PARA TODO EL 2009.

AMOR

AMOR
...amb la mirada.

...amb el tacta.

...amb el gust.

...amb l'olfacte.

...amb l'oida. Omplet tots els sentits.

LLUM...

LLUM...
...la que cadascú porta a dintre per il·luminar els altre.

AMISTAT...

AMISTAT...
...la que sempre segueixi els teus passos.

MIRADA...

MIRADA...
... la que no t'enganya.

SOMRIURE...

SOMRIURE...
...la millor terapia.

TRANQUIL·LITAT...

TRANQUIL·LITAT...
..que t'acompanyi sempre per gaudir intensament de les coses.

SINCERITAT

SINCERITAT
Per viure amb qui relament t'estima.