FES EL SALT

Fes dels minuts,dies,
dels dies, mesos.
De cada mes,anys.

Viu cada moment com si fos l'ultim, d'aquesta manera serà quan viuras realment.
Mentres, estarás deixant passar el temps.


Viure és saber que el que t'envolta t'omple, que tot sigui present, el futur no el sap ningú, es inútil fer pojectes, sempre esperant que passi i el que passa de veritat es el temps i aquest no tornará.

Si vols fer algu fes-ho...
...qui t'estima ho accepterá.
Foto: gonzalo_ar

PERQUE ETS FELIÇ?

Preguntat ho cada matí, pensa en el que realment et transmet felicitat i no ho oblidis ni avui ni cap dia, deixa que t'envolti sempre aquesta felicitat per tal d'aconseguir l'autocontrol.

Curs de Inteligencia Aplicada:

Increiblement possitiu.

No deixis que els errors dels altres et dominin cap a la persona, valora lo possitiu de cada esser, potencia les virtuts de totes les persones i millorarà la relacio amb cada una d'elles.

No deixis que cap persona vegi que portes un a curassa, tindras dos feines protegir te i mirar que no ho noti, el millor canviar el xip i anar de cares sense tabus.

Deixa't anar i valora el que realment et fa somriure cada dia.

LES TERAPIES...

...moltes vegades les terapies tenen un resultat poc desitjat, perque no sempre acaben com voldiriem,acaben pitjor del que han començat.

Moltes vegades no serveixen pel que has volgut pero ha servit per alguna altre cosa que ens ha amplenat millor del que esperavem.

La terapia, es important en cara que no hi hagi res a sol·lucionar, són necessaries per realitzar-nos com a persones i coneixrens més cada dia.

Cada dia hem de apender de nosaltres,del nostre cervell i no deixar que ell mani per nosaltres, nosaltres tenim de ser més forts i no donar-li peu a que ens faci més mal del compte i donar-li a les coses l'importancia necessaria, ni més ni menys.

Deixem-nos estimar i estimem sense jutjar.

No hi ha res millor que una abraçada per calmar el pitjor dolor.

Una abraçada...

RELAX TOTAL

Només amb escoltar-te...

Chambao (Con otro aire)

ARA MATEIX...

Nada que decir

nada nuevo que contar
todo lo que vivo en mi
desnuda hasta mi alma
Aguas que corren
nacen por venir
que desatan furia al fin
que se mezclan con mis ganas
Que bello es vivir
cuando aún quedan almas por dar
sin reproches sollozándo mi voz
y aún me despierta en las noches

En mi soledad nadie mas
vive por mi solo yo
sola ante un fin
que se esconde por nada
y para nada ...

SINCEREMENT

HO ANYORO MOLT!!!

T'estimo "Lanzarote"Encara estic aqui i ja amb comença a venir l'anyoraça de marxar de deixar els que estimo a perdrem els seus moments...Ser que tornaré, i molt aviat pero el que tambe se es que no recopararem el temps perdut iaixo m'entristeix, amb sap greu el que ens pardem...Deicxant de banda aixo estic orgollosa del que ens uneix dels sentiments que tenim en comú, per tot el que vivim i sobretot que sempre ens estimarem com ara i sera per sempre.T'estimo "Lanzarote".

M'ENCANTAAAAA!!!!

"L’olor de Gambia em recorda a cacauet, incens i mar. Tot junt i barrejat alhora, com si d’una comunió d’expatriats es tractés. Els gambians també viuen junts i barrejats, mengen junts i barrejats, i sí, també dormen junts i barrejats. Encara que la sang no sigui un motiu d’unió, l’amistat o el parentesc més llunyà, li dóna a un la llibertat de poder-se asseure a terra i menjar amb les mans i del mateix plat, amb els seus semblants.A Gàmbia hi ha electricitat dos dies a la setmana, i es pot gaudir d’aigua corrent tres o quatre, però a hores descompassades. Els nens caminen i corren, tot bruts i descalços, pels carrers sense esfaltar, envoltats de gallines i cabres, i apadreguen els gossos, els autèntics reis de la llibertat. “Tubab”, aquesta és la paraula que designa a un blanc a Gàmbia, la paraula que els neix de les entranyes: tal i com et veuen, t’ho diuen a la cara “Tubaaaaaaaaab!”. El gust de Gàmbia em recorda a mango i a oli de palmera. L’arròs és l’aliment nacional, el suport nacional. Els cossos atlètics i fibrats dels gambians són una mostra d’això. Els joves, a la tarda, es reuneixen a la platja per practicar futbol, tots amb xancletes i amb camisetes dels seus equips europeus preferits. El cel obert i les tèbies aigües de l’Atlàntic els animen a no parar fins ben entrada la nit. Les postes de sol són curtes, però intenses, com si l’astre rei estigués agotat després d’una dura jornada de treball. No importa si plou a raudals, o si la humitat evapora l’aire. El sol, omnipotent, s’acomiada entristit però majestuosament. Sempre, sense excepció, la nit m’ha agafat per sorpresa a Gàmbia. Gàmbia és MULTICOLOR. No sap de modes, ni de revistes, ni de maquillatge. Les trenes i les teles de colors estampats s’entrebarregen amb la necessitat d’anar tapat, per pudor, perquè per sobre de tot, els gambians són gent educada. Els taxistes adornen amb flors els seus cotxes destartalats, els nens venen el que poden pels carrers, els joves t’assalten amb una mirada curiosa. Aquest és el seu imperi, el seu treball, el seu dia a dia. Una mestressa de casa gambiana s’aixeca amb el cant del gall, es renta, es vesteix i va al mercat. Allà saluda a les seves amigues, les que li van ensenyar l’art del regateig, i compra peix fresc, verdures vàries i espècies picants. Quan torna a casa, neteja, renta, i cuina pel seu home, els seus fills, els seus germans, nebots, veïns, fills dels seus veïns, i per a ella mateixa. Ho fa amb dedicació. Ho fa amb amor. Tot, a Gàmbia, rebossa a dedicació. I també a amor. Amor als nens, amor a la família, un amor intens per Àfrica. Gàmbia sona a tambors, a riure i a cant d’ocells. Per l’anarquia del tràfic i les riuades de gent pels carrers, es diria que estan molt ocupats. Però, indiscutiblement, un es pregunta en què. Perquè el temps sembla no transcòrrer. Es fa de dia i de nit a una velocitat intermitent. Si Nova York és la Gran Manzana, Gàmbia és com una Papaia Gegant: bonica, dolça, tendra, saborosa i amb un cor enorme!!!” Publicat per Zinktuais