És que no es pot demanar més del que pogui ser possible...
...no amb queixo de res,n imolt menys, faig el que realment m'omple en cada moment i tinc el costat la millor persona que mai m'hauria imaginat aconseguir.
És encantador, tolerant, i el més important, m'estima...
Com dius tu (Aunque no te pueda ver..) el destí ens els ha posat devant i només podem dir gràcies per fer realitat la nostre felicitat.
2 comentaris:
t'estimo maca!!!!!
pues si guapa...
el destino...
Publica un comentari a l'entrada