Sempre hi ha un començament i un final de les coses, ja que aquest final som nosaltres que li posem fi.
És estrany que cada situació estigui relacionada amb sentiments i que nosaltres siguem qui posem difererent significat.
Com podem veure si una cosa s'ha de valorar més que una altre o com podem saber si alguna cosa que ens ha passat per devant i no li hem donat l'importancia necessaria el dia de demà el pensari veiem que hagués estat be haver-hi parat una mica d'atenció?Preguntes sense contesta, ja que en aquell moment ens semblava que era el que realment voliem, la meva manera de pensar amb porta a la conclusió que el que ens passa en aquestes situcions es que realment no hi hem sapigut posar el fruit nesessari per alimentar-ho o que realment tenia que ser aixi o fins i tot perque tot esta escrit i encara que volguessim o desitjessim no podriem canvair cap moment. Es curiós perque les persones sempre fem el mateix, els que ens venen el derrera feran el mateix que nosaltres i sempre seguirà així...
Ella té raó, una vegada som grans i veiem que allo podria haver-se fet diferent, es perque amb el temps han canviat les situacions i amb l'edat ho veus menys complicat perque has apres a viure sense complicacions...
M'agardari que la meva desendència no arribes aquesta situació pero aixo es impossible perque el món es una circunfència i la seva finalitat es girar i com totes les coses que giren, mai es pararàn, sempre "rodaràn".
També crec que les desepcions són per aixó, per fer-nos veure el que ens convé i el que no i sobretot per madurar i arribar a on estic ara, a la planitud total, a l'edat que tot té sol·lució que no t'ha de preocupar res més que la felicitat dels teus i de tots els que estimes i t'estimaràn fins l'últim dia.
PER ELLS DONCS....
Foto fLICKR: quito para los amigos

1 comentari:
Bonica... una abraçada beeeeeeeeen forta!!
ànims!!!
Publica un comentari a l'entrada