Avui si,avui si deixaré el post...
Porto tota la setmana escrivent solament per mi.
No creia convenient deixar-ho per ningú.
Avui amb decideix-ho a deixar-ho, a obrir-me el pensament...
Potser no he deixat res aquets dies perquè no he estat prou inspirada o perquè no amb convencia gens el que m'anava passant pel cap.
Molts dies i molts pensaments que total que ne tret d'aquests pensaments?
res de res...nomes donar voltes el mateix de sempre....
Ara nomes penso en el cap de setmana, poder desconnectar un xic i descobrir el que es viure el moment encara que siguin instants o moments...
Moltes vegades m'agradaria marxar lluny o a prop tan es, per estar amb mi i prou però m'adono en un moment que el meu se es estar a prop de tot el que m'envolta..nomes puc marxar uns dies, gaires mes ja ho enyoro i això es bona senyal...
tot i que fa poquet que he tornat, com que tot esta igual i be ja tinc la necessitat de tornar a desaparèixer, crec que es això el que no aguanto, el saber que no puc marxar sempre que vulgui, el saber que nomes tenim uns dies l'any per gaudir plenament de la vida...
gaudir d'un dia sense despertador, de 24 hores de platja, de companyia agradable....
com he dit mes d'una vegada:
"la vida no es la festa que esperem però mentre estem aquí hauríem de ballar"
i això es el que intentem fer sempre, tot i que alguns dies no ho sembli o no vulguem veure-ho..
BON CAP DE SETMANA
Jo aniré a la platja...
però sempre pensant amb vosaltres,els que marqueu la meva vida.

1 comentari:
I tant, quan som al ball hem de ballar, i, posats a fer-ho, ballarem amb el més guapo...si en trobem un que ens agradi!çVa, ànims!
Publica un comentari a l'entrada